Amiant abans de reformar o enderrocar a Catalunya: comprovacions i tràmits

Abans de reformar, rehabilitar, mantenir o enderrocar un immoble, la pregunta útil no és només si l’edifici «té amiant», sinó si les obres afectaran materials que en puguin contenir. Cal resoldre-ho abans de perforar, tallar, desmuntar o demolir. La seqüència adequada és delimitar l’actuació, reunir informació, examinar les zones afectades quan sigui necessari i incorporar-ne el resultat a la documentació preventiva.

Si es confirma o no es pot excloure un risc d’exposició, la intervenció s’ha de coordinar amb una empresa inscrita en el Registre d’Empreses amb Risc per Amiant, el RERA, i amb el pla de treball aplicable. El permís municipal d’obres i el tràmit laboral relacionat amb l’amiant són controls independents: disposar d’un no substitueix l’altre.

1. Delimitar l’obra i comprovar els antecedents

El primer pas és definir exactament què es tocarà. Cal revisar cobertes, baixants, conduccions, dipòsits, falsos sostres, aïllaments, paviments, adhesius, juntes, proteccions tèrmiques i instal·lacions antigues quan quedin dins de l’àmbit de l’obra. També s’han de considerar les regates, els canvis de distribució i els desmuntatges. Aquesta llista assenyala punts que convé investigar, però no significa que tots continguin amiant. Tampoc s’ha d’utilitzar «uralita» com a sinònim automàtic: una marca comercial, el fibrociment i el fibrociment amb amiant són conceptes diferents.

En determinats treballs de demolició, manteniment o rehabilitació en locals construïts abans de la prohibició de l’amiant a Espanya, les empreses han d’adoptar mesures per identificar els materials que en puguin contenir. Primer han de demanar informació a la propietat, a altres empreses i als registres pertinents. És útil reunir projectes originals, reformes anteriors, informes, inventaris, fotografies i documentació de les instal·lacions. L’antiguitat de l’edifici és un indici, però no acredita per si sola la composició d’un material. [2] [5]

• Definir les zones i els elements que afectarà la intervenció.
• Demanar antecedents a la propietat o a la comunitat.
• Revisar projectes, informes i reformes anteriors.
• No perforar ni trencar un material sospitós per identificar-lo informalment.
• Resoldre els dubtes abans de tancar el pressupost i el calendari.

2. Quan cal un examen previ i qui el pot fer

Si la informació disponible no permet descartar l’amiant ni determinar on es troba, cal efectuar un examen previ. L’objectiu és localitzar i delimitar l’extensió dels materials que en puguin contenir. Segons el cas, pot incloure revisió documental, inspecció visual, presa de mostres i anàlisi. Esperar a descobrir el material durant l’obra no és una alternativa vàlida: pot comportar exposició, contaminació d’altres espais, aturada dels treballs i una replanificació de contractistes i permisos. [2] [5]

No qualsevol tècnic pot signar automàticament aquest examen. El règim transitori inclou determinades titulacions d’arquitectura, arquitectura tècnica, enginyeria, enginyeria tècnica i formació professional superior, però també exigeix experiència acreditada mínima de dos anys en treballs amb amiant o una qualificació superior amb especialització en higiene industrial. Igualment, preveu determinades persones o entitats autoritzades per a inspeccions específiques. Abans de contractar l’examen, convé demanar la titulació, l’experiència o l’autorització aplicable i contrastar els requisits vigents al BOE. [2] [5]

• Comprovar la qualificació i l’experiència de l’operador.
• Definir per escrit totes les zones que ha d’abastar l’examen.
• Demanar que s’identifiquin la ubicació i l’extensió dels possibles MCA.
• Documentar la metodologia, les mostres i els resultats analítics, si escau.
• Impedir que altres industrials actuïn en zones encara pendents d’avaluació.

3. Documents i responsabilitats de cada intervinent

El resultat de la identificació ha de constar en l’estudi de seguretat i salut, en l’estudi bàsic de seguretat i salut o, si aquests documents no són exigibles, en l’avaluació de riscos. L’examen no substitueix el projecte tècnic, el títol urbanístic municipal ni el pla de treball amb risc d’amiant. Són documents amb funcions diferents que s’han de coordinar d’acord amb l’abast concret de la reforma o l’enderroc. [2] [5]

Com a distribució orientativa, la propietat i el promotor aporten els antecedents, mentre que el promotor i el tècnic del projecte defineixen l’actuació. L’operador qualificat localitza i delimita els possibles materials amb amiant; el tècnic competent integra el resultat en el projecte i ordena les fases; i l’empresa que efectuarà els treballs amb risc elabora i presenta el pla. L’execució correspon a una empresa inscrita en el RERA, i el transport i la gestió dels residus han de passar pels operadors autoritzats corresponents. [2] [5]

• Propietat i promotor: facilitar la informació disponible.
• Operador qualificat: examinar i delimitar els possibles materials amb amiant.
• Tècnic del projecte: integrar el resultat i planificar la seqüència.
• Empresa RERA: preparar el pla i executar la intervenció especialitzada.
• Operadors autoritzats: transportar i gestionar els residus.

4. Empresa RERA, pla de treball i terminis

Abans de cada treball amb risc d’exposició s’ha d’elaborar un pla de treball. Com a criteri general, ha de preveure la retirada de l’amiant abans d’aplicar tècniques de demolició, excepte quan aquesta retirada generi un risc superior. El document ha d’especificar, entre altres aspectes, la feina, el tipus i la quantitat de material, la ubicació, les dates, el personal, els procediments, els equips, les mesures preventives, la protecció de terceres persones i el control ambiental. L’empresa contractant o principal ha de comprovar que el contractista o subcontractista disposa del pla aprovat. [2] [5]

El pla es presenta davant l’autoritat laboral del lloc on s’executaran els treballs. El termini normatiu per resoldre i notificar és de 45 dies i, si no hi ha resolució expressa dins d’aquest període, el pla s’entén aprovat. Això no garanteix que una obra concreta comenci o acabi en 45 dies. L’inici s’ha de comunicar amb un mínim de set dies hàbils d’antelació, llevat de treballs no programables vinculats a una urgència justificada. Els plans presentats abans de l’entrada en vigor del Reial decret 847/2026 continuen tramitant-se amb la regulació anterior fins que es notifiqui la resolució. [2] [6] [8]

• Verificar que la inscripció de l’empresa al RERA és vigent.
• Comprovar que el pla cobreix el treball i l’emplaçament concrets.
• Reservar temps per a la resolució i la comunicació prèvia de l’inici.
• No programar altres industrials en espais que encara no hagin estat alliberats.
• Tramitar separadament la llicència, comunicació o títol municipal que correspongui.

5. Pressupost, viabilitat i tancament de l’actuació

No es pot estimar un preu fiable sense conèixer el material i les condicions de treball. El cost pot incloure l’examen, les mostres i anàlisis, el pla de treball, la quantitat de material, el seu caràcter friable o no friable, l’accessibilitat, l’altura, els mitjans auxiliars, el confinament, els controls ambientals, el transport, el tractament del residu i la reposició de l’element retirat. Per comparar pressupostos, cal exigir un abast equivalent i un desglossament clar de les inclusions i exclusions.

La presència d’amiant no significa necessàriament que s’hagi de retirar tot de manera immediata, però pot condicionar la viabilitat, el pressupost i la seqüència d’una futura reforma. En acabar, convé conservar l’examen, el pla aprovat, la comunicació d’inici, l’acreditació RERA, els controls efectuats, els justificants de transport i gestió del residu i la documentació final de l’obra. La Llei catalana 8/2026 estableix un marc de detecció, gestió i eliminació progressiva, però el seu règim sancionador específic va quedar pendent del reglament de desenvolupament. Com que els tràmits poden canviar, cal consultar el Portal Jurídic, la Generalitat i l’ajuntament corresponent abans de començar. [1]

• Demanar pressupostos desglossats sobre un mateix abast.
• Incloure controls, mitjans auxiliars, residus i reposicions.
• Coordinar la intervenció amb els permisos i la resta d’industrials.
• Conservar els justificants de totes les fases.
• Revisar sempre la informació oficial vigent abans d’iniciar els treballs.

Preguntes freqüents

La identificació prèvia i el pla de treball són el mateix document?

No. La identificació localitza i delimita els materials que poden contenir amiant i s’incorpora a la documentació preventiva. El pla de treball estableix com s’executarà una intervenció amb risc d’exposició, incloent-hi procediments, equips, personal i mesures de seguretat.

El permís municipal permet retirar materials amb amiant?

No. La llicència, comunicació o títol urbanístic municipal i el procediment laboral del pla de treball són controls diferents. Disposar del permís d’obres no autoritza per si sol a intervenir sobre l’amiant, i l’aprovació del pla tampoc substitueix el tràmit municipal.

Quant triga a aprovar-se un pla de treball amb amiant?

El Reial decret 847/2026 fixa 45 dies per resoldre i notificar, amb aprovació per silenci si no es dicta una resolució expressa dins del termini. No és una garantia sobre la durada total de l’encàrrec. També cal preveure la comunicació d’inici amb set dies hàbils d’antelació i comprovar els requisits actualitzats de l’autoritat laboral.