Informe de prevenció d’incendis i acte de comprovació a Catalunya: quan són obligatoris

No totes les activitats necessiten un informe previ de prevenció d’incendis ni la intervenció d’una entitat col·laboradora. L’obligació depèn de l’ús de l’establiment, la superfície construïda, l’ocupació, l’altura d’evacuació i, en indústries i magatzems, la configuració i el nivell de risc intrínsec. Per tant, el nom comercial del negoci no permet determinar per si sol quin control correspon.

L’informe de prevenció revisa el projecte abans d’executar les actuacions afectades. L’acte de comprovació, en canvi, verifica materialment l’establiment acabat abans de l’inici, la posada en funcionament o l’ocupació. Entre aquestes dues fases se situa el certificat tècnic d’adequació. Per evitar obres incompatibles o una obertura incompleta, cal classificar primer l’activitat i seguir els annexos vigents de la Llei 3/2010, modificats el juliol de 2026.

Informe, certificat tècnic i acte de comprovació: tres documents diferents

L’informe de prevenció d’incendis és el control documental del projecte tècnic. L’emet l’Administració competent per comprovar si les solucions projectades compleixen les condicions aplicables. L’acte de comprovació és posterior: una entitat col·laboradora autoritzada inspecciona l’establiment executat i verifica el compliment material del projecte i de les prescripcions. Un informe favorable, doncs, no substitueix el certificat favorable de la comprovació quan aquest sigui preceptiu. [1]

Un cop executat el projecte o la memòria, un tècnic competent ha d’emetre el certificat d’adequació de les mesures de prevenció i seguretat en els supòsits de l’annex 1. El titular l’ha de facilitar abans de l’acte de comprovació. En determinades obres subjectes a la normativa d’edificació, el certificat final d’obra pot assumir aquesta funció si incorpora la informació exigida sobre els controls efectuats i les modificacions no significatives. [5]

Quan la comprovació sigui obligatòria, cal obtenir-ne el certificat favorable abans d’iniciar l’activitat o ocupar l’establiment, sense perjudici de la resta de permisos i requisits. Haver contractat l’entitat, haver sol·licitat la visita o haver legalitzat les instal·lacions de protecció contra incendis no equival a disposar d’aquest certificat administratiu. [1]

• Informe de prevenció: revisa el projecte abans d’executar les actuacions afectades.
• Certificat tècnic d’adequació: acredita la correspondència entre projecte, execució i normativa.
• Certificat de l’acte de comprovació: recull el resultat de la verificació material prèvia a l’obertura.

Com saber si l’activitat està sotmesa a control preventiu

La resposta s’ha d’obtenir mitjançant un arbre de decisió. Primer cal identificar l’ús real i el previst. Després s’han de determinar la superfície construïda —que no s’ha de confondre automàticament amb la superfície útil—, l’altura d’evacuació i l’ocupació interior quan sigui un criteri aplicable. En una indústria o un magatzem també cal conèixer la configuració de l’establiment, la superfície dels sectors d’incendi i el nivell de risc intrínsec.

Entre els supòsits no industrials incorporats als annexos reformats el 2026 hi ha l’ús docent amb una altura d’evacuació superior a 15 metres o més de 2.000 m² construïts; l’ús hospitalari o assimilable; i l’ús residencial públic o assimilable amb més de 20 places. També s’hi inclouen determinats comerços de més de 750 m² situats sota edificis d’altres usos, tots els comerços de més de 2.000 m², edificis amb una altura d’evacuació igual o superior a 28 metres i establiments de pública concurrència de més de 1.000 m² o amb una ocupació interior superior a 500 persones. Aparcaments, estacions i intercanviadors tenen criteris específics. [1]

Aquesta relació és orientativa i no substitueix la lectura completa dels annexos 1 i 2 vigents. Hi ha condicions alternatives i acumulatives, de manera que confondre una “i” amb una “o” pot alterar la classificació. Els establiments industrials i els magatzems disposen d’una taula pròpia. Com que els annexos, les excepcions i la normativa tècnica poden canviar, cal contrastar sempre el cas amb el text consolidat i amb l’organisme competent. [1]

• Identificar l’ús principal i els usos complementaris.
• Obtenir la superfície construïda i comprovar la distribució real.
• Calcular l’altura d’evacuació i, quan correspongui, l’ocupació.
• Classificar la configuració, els sectors i el risc en indústries i magatzems.
• Comparar totes les dades amb els annexos vigents i revisar el règim municipal.

Què cal revisar i documentar abans de reformar un local

Abans de llogar o comprar un immoble convé comprovar si la seva geometria permet implantar l’activitat prevista. S’han d’analitzar la distribució, les sortides i els recorreguts d’evacuació, la sectorització, la resistència i protecció estructural, l’accés dels serveis d’emergència quan sigui aplicable i les instal·lacions de protecció necessàries. Els expedients o certificats antics poden ser útils, però s’han de contrastar amb el nou ús, l’aforament i la configuració projectada.

La documentació sol començar amb un projecte o una memòria tècnica que justifiqui les condicions de seguretat contra incendis i inclogui els plànols necessaris. Durant l’obra cal conservar els certificats d’instal·lacions, la documentació de productes, els controls d’execució i les evidències de segellats, sectoritzacions o proteccions estructurals que després quedin ocultes. Acabada l’execució, s’ha de preparar el certificat tècnic d’adequació o, si compleix els requisits establerts, el certificat final d’obra. [5]

No hi ha una llista documental universal per a tots els establiments. El contingut final depèn de l’ús, la construcció, la normativa sectorial i els requeriments de l’Administració o de l’entitat col·laboradora. Si durant les obres canvien la distribució, l’ocupació, l’evacuació o les mesures de protecció, un tècnic ha de valorar si es tracta d’una modificació significativa i si cal actualitzar el projecte o repetir alguna fase del control.

• Projecte o memòria amb la justificació de seguretat contra incendis.
• Plànols de distribució, evacuació, sectorització i instal·lacions.
• Informe previ favorable o acreditació administrativa que correspongui.
• Certificats d’instal·lacions, productes i controls d’execució.
• Certificat tècnic d’adequació i identificació de l’expedient municipal.

Procediment pas a pas, terminis i costos

El recorregut comença classificant l’establiment i comprovant els annexos vigents. A continuació es redacta el projecte i se sol·licita l’informe pel canal digital corresponent. En activitats sotmeses a comunicació, la sol·licitud correspon a la persona titular; quan es tramita una llicència, la presenta l’Administració responsable. Després de resoldre possibles requeriments, s’executen les obres, es documenten els controls, s’emet el certificat tècnic i es demana la comprovació a una entitat autoritzada. [1]

La redacció introduïda el 2026 estableix un termini de dos mesos per emetre l’informe, comptat des de l’entrada de la sol·licitud al registre de la direcció general competent. Si transcorre sense emissió, l’informe s’entén favorable, però abans d’actuar cal poder acreditar la data d’entrada i la integritat documental de l’expedient. L’entitat col·laboradora ha d’expedir i enviar digitalment el certificat en el termini d’un mes des de la sol·licitud. Aquests terminis no inclouen el projecte, les obres, les correccions ni la tramitació municipal. [1]

Les fonts normatives consultades no fixen una tarifa privada única per a l’acte de comprovació. El cost pot variar segons l’entitat, l’ús, la superfície, la complexitat i la necessitat de repetir visites. El pressupost complet també pot incloure els honoraris del projecte, les obres correctores, les proves, els certificats d’instal·lacions i les taxes municipals. És recomanable demanar una oferta desglossada i consultar les taxes vigents a la seu electrònica de l’ajuntament.

• Classificar l’activitat i redactar el projecte abans d’executar les mesures afectades.
• Presentar l’informe pel canal que correspongui i atendre els requeriments.
• Executar l’obra d’acord amb el projecte informat i documentar els controls.
• Emetre el certificat tècnic i contractar una entitat col·laboradora autoritzada.
• Corregir les no-conformitats i obtenir el certificat favorable abans d’obrir.

Errors habituals i particularitats a Barcelona

Els errors que més poden endarrerir l’obertura són utilitzar la superfície útil quan el criteri exigeix la construïda, classificar incorrectament l’ús, sol·licitar l’informe després d’executar les obres o modificar l’aforament i l’evacuació sense revisar el projecte. També cal evitar demanar la visita sense el certificat tècnic, deixar sense documentar elements ocults o confondre la legalització de les instal·lacions subjectes al reglament de protecció contra incendis amb l’acte de comprovació.

L’entitat encarregada de la comprovació ha de figurar a la relació oficial d’entitats col·laboradores autoritzades de la Generalitat. Aquesta relació, igual que la del personal tècnic habilitat, és dinàmica. Abans de contractar cal verificar que l’autorització continua vigent i que inclou l’àmbit necessari per a l’actuació prevista, en lloc de confiar en directoris privats o còpies antigues. [6]

Barcelona té una classificació i un circuit municipal propis. La documentació municipal diferencia, entre altres procediments, les comunicacions amb projecte i certificat, les comunicacions amb certificació d’una entitat de control i les activitats ambientals. Quan hi ha una intervenció prèvia d’incendis, s’han d’incorporar al tràmit els documents tècnics i la certificació corresponent. Els formularis, els annexos, els noms dels tràmits i les taxes poden canviar; per això s’han de revisar a la seu electrònica municipal abans de presentar l’expedient. [7]

• No donar per fet que tots els ajuntaments catalans utilitzen els mateixos formularis.
• Coordinar el règim d’activitat, les obres i el control d’incendis.
• Comprovar l’autorització de l’entitat a la relació oficial actualitzada.
• No iniciar l’activitat fins a obtenir el certificat favorable i complir els altres requisits aplicables.

Preguntes freqüents

L’informe favorable i el certificat favorable són el mateix document?

No. L’informe de prevenció és la revisió documental del projecte abans d’executar les actuacions afectades. El certificat favorable de l’acte de comprovació l’emet una entitat col·laboradora després de verificar materialment l’establiment acabat. Quan tots dos siguin obligatoris, s’obtenen en moments diferents.

Puc obrir si han passat dos mesos des que vaig sol·licitar l’informe?

No necessàriament. La redacció de 2026 preveu que l’informe s’entengui favorable transcorreguts dos mesos, però cal acreditar correctament la presentació i la integritat de l’expedient. A més, si és obligatori l’acte de comprovació, encara s’haurà d’executar el projecte i obtenir-ne el certificat favorable, a banda de complir els altres requisits d’obertura.

Com puc comprovar si una entitat col·laboradora està autoritzada?

Cal consultar la relació oficial i actualitzada publicada per la Generalitat i verificar que l’entitat disposa de l’àmbit d’habilitació necessari. No és recomanable basar-se en una llista estàtica, perquè les autoritzacions de les entitats i del personal tècnic poden canviar.