Com legalitzar una instal·lació frigorífica a Catalunya: nivells, projecte, documents i RITSIC

Per legalitzar una instal·lació frigorífica a Catalunya, primer cal determinar si queda dins l’àmbit del Reglament de seguretat per a instal·lacions frigorífiques (RSIF) i classificar-la com a nivell 1 o nivell 2. Aquesta decisió condiciona si cal una memòria tècnica o un projecte, quina empresa frigorista pot executar els treballs i quins certificats ha de conservar el titular. En una instal·lació nova, la declaració responsable s’ha de presentar abans de posar-la en servei.

No n’hi ha prou amb comprar una cambra frigorífica, connectar-la i obtenir la llicència o el títol habilitant de l’activitat. La legalització frigorífica és un procediment de seguretat industrial que pot haver de coordinar-se amb la instal·lació elèctrica, les obres del local i altres condicions tècniques de l’establiment. Per evitar decisions difícils de corregir, convé comprovar la potència, el refrigerant, la configuració i la documentació abans d’adquirir els equips, executar la instal·lació o llogar un local que ja disposi de cambres frigorífiques.

Quines dades determinen si és de nivell 1 o de nivell 2?

El RSIF considera de nivell 1, entre altres supòsits, les instal·lacions en què cada sistema independent no supera els 30 kW de potència elèctrica instal·lada als compressors i la suma de tots els sistemes no excedeix els 100 kW. A més, han d’utilitzar refrigerants d’alta seguretat L1 i no poden refrigerar cambres d’atmosfera artificial. A Catalunya, Canal Empresa identifica actualment aquestes instal·lacions com a classe M. [4] [5] [6]

La instal·lació és de nivell 2 quan algun sistema supera els 30 kW, quan la potència conjunta excedeix els 100 kW, quan refrigera una cambra d’atmosfera artificial o quan utilitza refrigerants de seguretat mitjana o baixa L2 o L3. A Catalunya correspon a la classe P. No obstant això, els límits de potència no s’han d’aplicar de manera aïllada: els equips compactes i determinades instal·lacions amb refrigerants A2L tenen regles específiques que poden afectar la classificació i la documentació necessària. [4] [5] [6]

La classificació s’ha de fer sobre la instal·lació completa, no només a partir de la potència comercial d’un equip. També cal saber si hi ha diversos sistemes independents, quin refrigerant utilitza cadascun, quina càrrega contenen i si la cambra és convencional, d’atmosfera artificial o transportable. Si aquestes dades no estan definides, encara no es pot concloure amb seguretat si serà suficient una memòria o caldrà redactar un projecte. [4] [5]

• Nombre de sistemes frigorífics independents.
• Potència elèctrica dels compressors de cada sistema.
• Suma de potències de tota la instal·lació.
• Tipus, classe de seguretat i càrrega del refrigerant.
• Presència de refrigerants A2L o d’equips compactes amb règim específic dels RSIF aplicable en el moment de tramitar-lo..

Qui pot executar-la i quan cal un projecte?

Les instal·lacions de fred industrial han de ser executades per una empresa frigorista habilitada per al nivell i les característiques corresponents. A Catalunya, l’empresa ha d’estar inscrita al Registre d’Agents de la Seguretat Industrial de Catalunya (RASIC), o al registre equivalent que sigui procedent. Abans de contractar-la, convé comprovar tant la inscripció com l’abast de la seva habilitació. [7]

RASIC i RITSIC no són el mateix registre. El RASIC acredita els agents i les empreses habilitades per actuar en matèria de seguretat industrial. El Registre d’Instal·lacions Tècniques de Seguretat Industrial de Catalunya (RITSIC), en canvi, identifica les instal·lacions. Per tant, que l’empresa estigui inscrita al RASIC no substitueix la declaració responsable ni la inscripció de la instal·lació al RITSIC. [7]

Com a regla general, una instal·lació de nivell 1 o classe M requereix una memòria tècnica descriptiva. Una de nivell 2 o classe P necessita un projecte signat per un tècnic titulat competent, així com la direcció i el certificat final d’obra aplicables. Determinades instal·lacions amb refrigerants A2L es poden acollir al règim documental específic de l’article 21 del RSIF; segons les característiques del sistema, també pot resultar necessari analitzar-ne el risc. [4] [5]

• Definir la configuració, el refrigerant i la potència abans d’encarregar la documentació.
• Comprovar la inscripció i el nivell de l’empresa frigorista al RASIC.
• Confirmar si cal la intervenció d’un tècnic titulat competent.
• Coordinar el disseny frigorífic amb la instal·lació elèctrica i les condicions del local.

Quins documents ha de tenir el titular?

Per a una instal·lació de nivell 1, el titular ha de disposar, entre altres documents que resultin aplicables, de la memòria tècnica, el certificat de la instal·lació frigorífica, el certificat de la instal·lació elèctrica, el manual d’instruccions, les declaracions de conformitat i el llibre de registre. També ha de conservar el certificat d’inspecció periòdica quan correspongui. [1] [6]

En una instal·lació de nivell 2 s’hi afegeixen, entre altres, el projecte, el certificat de direcció i final d’obra i el contracte de manteniment. La pòlissa de responsabilitat civil s’ha de tenir disponible quan sigui exigible. La llista definitiva depèn de les característiques de la instal·lació, dels equips i del refrigerant, de manera que s’ha de revisar el tràmit oficial vigent per preparar l’expedient correcte. [1] [6]

Per iniciar el tràmit es presenta la declaració responsable signada, però això no significa que es pugui prescindir de l’expedient tècnic. En signar-la, el titular declara que compleix els requisits i que disposa de la documentació acreditativa. Aquesta documentació s’ha de conservar durant tota la vida útil. El llibre de registre pot ser en paper o digital, ha d’estar disponible a la instal·lació i ha de recollir les actuacions efectuades. [1] [6] [8]

• Memòria tècnica o projecte, segons el nivell.
• Certificats de la instal·lació frigorífica i elèctrica.
• Direcció i final d’obra quan siguin exigibles.
• Manuals, declaracions de conformitat i documentació dels equips.
• Llibre de registre actualitzat i accessible a la instal·lació.

Com es presenta la declaració i quant costa la taxa?

La declaració responsable d’una instal·lació nova s’ha de presentar electrònicament a través de Canal Empresa abans de posar-la en servei. El procediment també preveu modalitats per comunicar modificacions, canvis de titular, canvis de refrigerant i baixes. Presentar el formulari no equival a haver obtingut el certificat d’inscripció: cal diferenciar el justificant de presentació del certificat acreditatiu del RITSIC. [1] [6]

A la data de comprovació indicada al brief, l’1 d’octubre de 2026, Canal Empresa mostrava una taxa administrativa de 34,85 euros per a la posada en servei. Després de presentar el tràmit es genera la carta de pagament, que s’ha d’abonar en un termini màxim de dos mesos. L’import no inclou honoraris tècnics, instal·lació, inspeccions, manteniment ni adequacions. Com que les taxes poden canviar, cal verificar-ne la quantia vigent a Canal Empresa. [6]

Després de les comprovacions administratives i del pagament, l’Administració emet el certificat acreditatiu d’inscripció al RITSIC, que es pot consultar i descarregar des de Canal Empresa o des de l’estat de les gestions. L’identificador de les instal·lacions frigorífiques utilitza l’àmbit CIF. La informació oficial no garanteix un termini tancat d’emissió, per la qual cosa no s’ha de planificar la posada en marxa assumint un nombre fix de dies. [1] [6]

• Finalitzar els treballs i reunir tots els certificats exigibles.
• Presentar la declaració responsable abans de la posada en servei.
• Descarregar la carta de pagament i abonar la taxa dins del termini indicat.
• Obtenir el certificat RITSIC i conservar-lo amb l’expedient tècnic.

Què passa si la instal·lació ja existeix, es trasllada o es modifica?

Si una instal·lació frigorífica de segona mà continua al mateix emplaçament i només canvia el titular, s’ha de tramitar el canvi de titularitat. En canvi, si es desmunta i es trasllada a un altre lloc, es considera una instal·lació nova i s’ha de legalitzar al nou emplaçament. Les modificacions tècniques, els canvis de refrigerant i les baixes tenen modalitats pròpies i no s’han de comunicar automàticament com si fossin un simple canvi de titular. [1] [8]

La Generalitat també diferencia les cambres portàtils emprades com a mitjà de transport de les cambres transportables instal·lades permanentment. Segons les preguntes freqüents oficials, una cambra transportable que roman instal·lada de manera fixa durant més d’un any es considera una instal·lació fixa i s’ha de legalitzar. Per tant, el fet que un equip es pugui moure no l’exclou necessàriament del procediment. [8]

Abans de comprar o llogar un local amb una cambra existent, convé demanar el certificat RITSIC, el llibre de registre i els certificats tècnics, i comprovar que coincideixen amb l’emplaçament, el titular i la configuració real. Si una instal·lació antiga no té documentació o se’n desconeix la inscripció, cal analitzar l’expedient disponible i consultar el procediment aplicable amb Canal Empresa. Una nova declaració responsable no s’ha de considerar, sense aquesta comprovació, una solució automàtica per a qualsevol mancança anterior. [1] [8]

• Comprovar el certificat RITSIC abans de comprar o arrendar l’establiment.
• Distingir entre canvi de titular al mateix lloc i trasllat físic dels equips.
• Revisar el llibre de registre i les actuacions de manteniment o modificació.
• No canviar el refrigerant sense verificar prèviament el tràmit i els requisits tècnics.
• Coordinar la legalització frigorífica amb les altres instal·lacions i tràmits del local.

Preguntes freqüents

Totes les cambres frigorífiques s’han de legalitzar?

No es pot determinar només pel nom comercial, les dimensions o l’ús aparent de la cambra. Cal comprovar si el conjunt entra dins l’àmbit del RSIF i revisar-ne la configuració, la potència, el refrigerant, la càrrega, l’ús i l’emplaçament. A més, una cambra transportable instal·lada de manera fixa durant més d’un any es considera una instal·lació fixa segons la informació de la Generalitat.

Quan necessito un enginyer per legalitzar una instal·lació frigorífica?

Com a regla general, les instal·lacions de nivell 2 o classe P necessiten un projecte signat per un tècnic titulat competent, a més de la direcció i el final d’obra aplicables. Les de nivell 1 o classe M requereixen una memòria tècnica. Alguns sistemes amb refrigerants A2L tenen regles documentals específiques, de manera que cal confirmar la classificació abans de comprar o instal·lar els equips.

Quant costa legalitzar una instal·lació frigorífica a Catalunya?

La taxa administrativa de posada en servei figurava en 34,85 euros en la data de comprovació indicada, l’1 d’octubre de 2026. No és el cost total de la legalització: no inclou honoraris tècnics, instal·lació, inspeccions, manteniment ni possibles adequacions. Com que l’import es pot actualitzar, s’ha de consultar la taxa vigent a Canal Empresa abans de tramitar-la.