Plaques solars en cobertes de Barcelona: estructura, projecte i permís d’obres

Un pressupost que indica la potència, el nombre de mòduls i la producció estimada no demostra que una coberta sigui apta. Abans de comprar els equips cal revisar l’estat del terrat o la teulada, les càrregues introduïdes, l’acció del vent, els ancoratges o llastos, la impermeabilització, els accessos i les condicions urbanístiques de l’edifici.

Tampoc no hi ha un únic permís aplicable a totes les instal·lacions de Barcelona. L’ordre prudent és inspeccionar la coberta, definir el sistema de suport, comprovar la protecció patrimonial, efectuar la consulta prèvia municipal i preparar la documentació que en resulti. El tràmit d’obres i la legalització elèctrica de l’autoconsum són procediments diferents.

Què cal comprovar abans de dissenyar la instal·lació

La inspecció inicial ha d’identificar si la coberta és plana, inclinada o lleugera, de quins materials està formada i quin és el seu estat de conservació. Les fissures, deformacions, corrosió, filtracions o reparacions antigues poden condicionar la ubicació dels mòduls. També cal localitzar claraboies, xemeneies, desguassos, sales de màquines, equips existents i recorreguts necessaris per al manteniment.

L’article 9 bis del text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya admet la implantació de plaques sobre cobertes sense modificar el planejament en determinades condicions. Entre d’altres, estableix que en cobertes planes no superin un metre d’altura des de la coberta i que, en cobertes inclinades, se situïn adossades i en paral·lel. Això no elimina automàticament el tràmit municipal ni altres condicionants de l’immoble. [5]

Abans de decidir la distribució també s’ha de confirmar qui pot autoritzar l’ús de la coberta, especialment en una comunitat de propietaris. Convé reunir els plànols disponibles, comprovar si la finca està catalogada i identificar la superfície realment utilitzable, les ombres, els accessos i el recorregut previst del cablejat fins als inversors i les proteccions.

• Confirmar la titularitat i les autoritzacions necessàries per ocupar la coberta.
• Comprovar si l’edifici té protecció patrimonial o altres condicionants.
• Revisar l’estat de l’estructura i de la impermeabilització.
• Localitzar obstacles, desguassos, accessos i espais de manteniment.
• Quantificar el pes dels mòduls, suports, llastos i altres equips.

Suports coplanars, ancorats, llastats i estructures elevades

En una coberta inclinada, els mòduls coplanars acostumen a fixar-se a elements resistents. Cal comprovar la base de suport, la resistència dels ancoratges, l’efecte del vent i la continuïtat de l’estanquitat. En una coberta plana, una estructura ancorada pot reduir el llast necessari, però introdueix perforacions que s’han de resoldre sense perjudicar la impermeabilització.

Una estructura llastada evita perforar la coberta, però afegeix pes. S’han d’estudiar la distribució dels llastos, les càrregues concentrades, el possible lliscament i l’estabilitat davant del vent. No es pot concloure que una solució sigui més segura només perquè no tingui ancoratges: la viabilitat depèn del conjunt format per la coberta, els suports, els mòduls i els punts de recolzament.

Barcelona disposa d’una instrucció municipal específica per als elements de suport de plaques solars en terrats, cobertes i façanes. La tramitació considera criteris generals de col·locació, integració paisatgística, volum, composició i materials. Per tant, el disseny no pot basar-se exclusivament en l’orientació i la producció energètica; també s’ha d’integrar en l’edifici i l’entorn urbà. [4]

• Coplanar: revisar la fixació a l’element resistent, el vent i l’estanquitat.
• Llastada: justificar el pes afegit, el repartiment de càrregues i l’estabilitat.
• Ancorada: definir els ancoratges i el tractament de la impermeabilització.
• Elevada o tipus pèrgola: estudiar l’estructura, l’altura, el volum i la integració urbana.

Estudi de càrregues, certificat de solidesa i projecte

No sempre és exigible un certificat de solidesa independent, però tampoc s’ha de donar per feta la capacitat de la coberta. Un estudi específic pot estar justificat en edificis antics sense plànols, cobertes lleugeres, estructures amb patologies, instal·lacions extenses, suports amb molt de llast, recolzaments concentrats, pèrgoles o intervencions que afectin elements resistents.

L’estudi de càrregues analitza el pes propi, els llastos, les accions del vent i la manera com es transmeten a l’estructura. Un certificat o informe de solidesa declara una condició tècnica comprovada, però no equival necessàriament a un càlcul complet. El projecte constructiu documenta l’actuació sobre l’edifici quan correspon, mentre que la memòria o el projecte elèctric defineixen la instal·lació generadora. La normativa elèctrica diferencia, amb caràcter general, entre Memòria Tècnica de Disseny fins a 10 kW i projecte per sobre d’aquesta potència, però aquest llindar no determina per si sol el permís d’obres.

La documentació ha de descriure la solució real: nombre, model, dimensions i pes dels mòduls; material i pes dels suports; posició dels llastos; detalls dels ancoratges; altura total; plànols de planta i alçat; inversors, proteccions i recorregut del cablejat. No hi ha una càrrega admissible universal per metre quadrat: s’ha de valorar el sistema estructural de cada edifici d’acord amb els criteris de seguretat estructural aplicables.

• Memòria descriptiva coherent amb la instal·lació prevista.
• Plànol d’implantació i alçats amb l’altura total.
• Fitxes tècniques i pesos dels mòduls i suports.
• Plànol de llastos o detalls dels ancoratges.
• Justificació estructural i solució d’impermeabilització quan siguin necessàries.

Com saber quin permís d’obres correspon a Barcelona

El punt de partida és la consulta prèvia d’obres de la Seu Electrònica de l’Ajuntament de Barcelona. D’acord amb l’emplaçament i les característiques declarades, indica el règim d’intervenció i la documentació necessària. El resultat pot conduir a un assabentat, un comunicat o una llicència. Quan correspon un comunicat o una llicència, l’identificador de la consulta és necessari per continuar la tramitació. [6]

La consulta s’ha de fer quan la proposta ja està prou definida: distribució dels panells, altura, tipus de suport, llastos, ancoratges i possibles actuacions constructives. Després cal preparar la memòria, els plànols, el projecte o l’Informe d’Idoneïtat Tècnica que indiqui el resultat municipal. Si durant l’obra canvien substancialment el nombre de plaques, l’altura o el sistema de suport, s’ha de comprovar si l’expedient continua descrivint l’actuació executada.

Segons la informació municipal, en un comunicat immediat les obres poden començar després de presentar la sol·licitud i la documentació i efectuar el pagament. En un comunicat diferit hi ha un període de revisió municipal d’un mes abans de l’admissió i l’inici corresponent. No és una garantia de termini: les deficiències, suspensions o afectacions patrimonials poden alterar-lo. Les taxes, l’ICIO, els formularis i els terminis poden canviar i s’han de verificar a la Seu Electrònica abans de tramitar. [7] [8]

• Definir prèviament la solució tècnica i constructiva.
• Reunir l’adreça, la referència cadastral i les dades de l’edifici.
• Consultar la protecció patrimonial i els condicionants urbanístics.
• Fer la consulta prèvia municipal i conservar-ne l’identificador.
• Presentar l’expedient i no iniciar els treballs fins que el règim aplicable ho permeti.

Documents finals i legalització de l’autoconsum

Abans d’acceptar el pressupost, el propietari o la comunitat hauria de demanar el plànol d’implantació, els alçats, les fitxes i els pesos dels equips, la distribució dels llastos, els detalls d’ancoratge i la justificació estructural quan sigui procedent. També convé deixar clar qui assumeix les reparacions prèvies, com es protegirà la impermeabilització i com es mantindran accessibles els desguassos i equips existents.

En acabar, cal conservar el permís o l’admissió del comunicat, els certificats finals, els plànols de la instal·lació realment executada i la documentació elèctrica. El tràmit municipal no substitueix la posada en servei, la inscripció al RITSIC quan correspongui, el Registre d’Autoconsum de Catalunya —RAC— ni les comunicacions amb distribuïdora i comercialitzadora. Aquests tràmits depenen de la potència, la modalitat d’autoconsum i el tractament dels excedents, i s’han de confirmar a Canal Empresa.

• No escollir els suports abans d’inspeccionar la coberta.
• No confondre una solució sense perforacions amb una instal·lació sense càrregues.
• No presentar plànols diferents de la configuració que s’executarà.
• No ometre els llastos, l’altura ni els detalls dels ancoratges.
• No considerar que el projecte elèctric substitueix la documentació d’obres.

Preguntes freqüents

Sempre cal un certificat de solidesa per instal·lar plaques solars?

No es pot establir com un requisit universal. Cal valorar l’antiguitat i l’estat de l’edifici, el tipus de coberta, els pesos, els llastos, els ancoratges i l’abast de l’actuació. En cobertes lleugeres, edificis amb patologies, instal·lacions grans o estructures elevades pot estar justificat un estudi o informe específic.

Una estructura llastada és més segura que una d’ancorada?

No necessàriament. La solució llastada evita perforacions, però afegeix pes i ha de resistir el vent i el lliscament. L’ancorada pot necessitar menys llast, però obliga a comprovar les fixacions i a protegir la impermeabilització. La decisió depèn de la coberta i del càlcul del conjunt.

El límit de 10 kW determina el permís d’obres?

No. Aquest llindar afecta la documentació elèctrica, però no decideix per si sol el règim urbanístic. El permís depèn també de l’edifici, la protecció patrimonial, l’altura, els suports i les actuacions estructurals. S’ha de confirmar mitjançant la consulta prèvia de l’Ajuntament de Barcelona.