Autoconsum col·lectiu en comunitats de propietaris de Catalunya: CAU, repartiment i RAC

Abans d’acceptar un pressupost, la comunitat ha de concretar qui consumirà l’energia, quins subministraments hi participaran, quina potència s’instal·larà i com es repartirà la producció. També convé deixar clar qui tramitarà el codi CAU, la documentació tècnica, la inscripció al Registre d’Autoconsum de Catalunya i les comunicacions amb la distribuïdora i les comercialitzadores.

La instal·lació física dels panells, la legalització elèctrica i l’aplicació de l’autoconsum a les factures són fites diferents. El procés combina un acord sobre la coberta, el tràmit municipal, la legalització davant la Generalitat, la inscripció al RAC i l’associació comercial dels consumidors. L’ordre exacte pot variar segons la modalitat, l’ajuntament i el procediment de la distribuïdora.

Quan és autoconsum col·lectiu i què cal comprovar abans

Hi ha autoconsum col·lectiu quan diversos consumidors s’alimenten d’una instal·lació de generació pròxima i associada. Si els panells només abasteixen l’ascensor, la il·luminació o altres serveis comuns vinculats a un únic CUPS, administrativament és autoconsum individual. També ho és una instal·lació destinada exclusivament a un habitatge o local, encara que ocupi una coberta comunitària. Perquè sigui col·lectiu, s’hi han d’associar diversos punts de subministrament. [3]

Abans de votar o contractar, cal estudiar l’espai útil, l’orientació, les ombres i l’estat de la coberta. També s’ha de comprovar la capacitat de l’estructura, les possibles restriccions urbanístiques o patrimonials i les interferències amb altres instal·lacions. Les dades de consum horari dels futurs participants ajuden a dimensionar la potència i a valorar un repartiment més ajustat a l’ús real.

La proposta ha d’identificar els CUPS participants, la modalitat amb excedents o sense i la possible compensació, a més de definir el manteniment i les futures altes o baixes. En l’autoconsum col·lectiu és obligatori disposar d’un comptador que mesuri la producció; els comptadors individuals continuen registrant el consum de cada subministrament. Les instal·lacions fotovoltaiques de fins a 100 kW poden acollir-se a compensació simplificada si compleixen la resta de requisits, però la compensació no pot generar un valor negatiu del terme d’energia compensat. [3]

• Revisar la coberta, l’estructura, les ombres i les restriccions urbanístiques.
• Recopilar dades horàries de consum, quan estiguin disponibles.
• Identificar els CUPS i els titulars interessats a participar-hi.
• Definir la potència, la modalitat, els excedents i el manteniment.
• Preveure com es gestionaran les incorporacions, baixes i modificacions.

Acord de la comunitat i acord de repartiment: no són el mateix

L’acord comunitari autoritza l’actuació sobre la coberta o un altre element comú i en fixa les condicions internes. A Catalunya, l’ICAEN indica que la instal·lació de sistemes renovables en elements comuns sense ús exclusiu es pot aprovar per majoria simple dels propietaris que participen en la votació, sempre que aquests representin també la majoria simple de les quotes presents i representades. Cada cas s’ha de revisar amb l’administració de finques o l’assessorament jurídic corresponent. [3]

L’acord de repartiment, en canvi, identifica els consumidors associats i assigna a cadascun un coeficient beta. L’han de signar tots els participants i la suma dels coeficients ha de ser igual a u en cada hora del període de facturació. Els coeficients poden ser constants o variar per hores; si són variables, s’ha d’enviar un fitxer de text ajustat a les especificacions del Reial decret 244/2019. [5]

El repartiment es pot plantejar segons l’aportació econòmica, el consum previst, els patrons horaris o un percentatge pactat. No hi ha una fórmula única adequada per a tots els edificis. És recomanable simular diferents escenaris i acordar des del principi com es tractaran els canvis de titular, les baixes, les noves incorporacions i les modificacions dels coeficients.

• Acord comunitari: autoritza l’ús de la coberta i regula les condicions internes.
• Acord de repartiment: relaciona participants, CUPS i coeficients beta.
• CAU: codi únic que identifica l’autoconsum i vincula generació i consumidors.
• CUPS: codi propi de cada punt de subministrament.
• CIL: codi de la instal·lació de producció a efectes de liquidació, quan correspongui.

Memòria, projecte i ordre habitual dels tràmits

En el procediment català d’autoconsum amb compensació, les instal·lacions de fins a 10 kW requereixen una memòria tècnica. Per sobre de 10 kW cal un projecte signat per un tècnic competent i, en els expedients amb projecte, es preveu també el certificat de direcció i acabament d’obra. Això no exclou altres justificacions sobre estructura, protecció patrimonial, treballs en altura o instal·lacions afectades. [2]

La seqüència habitual consisteix a definir participants, potència i modalitat; estudiar la coberta; aprovar l’actuació; redactar la memòria o el projecte, i gestionar el permís o la comunicació prèvia municipal. Les instal·lacions fotovoltaiques estan generalment subjectes a comunicació prèvia a Catalunya, però cal comprovar les excepcions i les ordenances del municipi. Les instal·lacions amb excedents de fins a 15 kW en sòl urbanitzat estan exemptes del permís d’accés i connexió; les de més de 15 i fins a 100 kW sí que el requereixen en el procediment català indicat. [2] [3]

Després s’obté el CAU, s’executa i se certifica la instal·lació. Abans de sol·licitar l’autorització d’explotació i la inscripció al RAC s’ha de presentar la declaració responsable de baixa tensió. Finalment, cal comunicar l’acord i el fitxer de repartiment i verificar l’activació en cada contracte. Aquesta seqüència és orientativa i s’ha de contrastar amb les fitxes vigents de la Generalitat, l’ajuntament i la distribuïdora. [2] [4]

• Definir consumidors, modalitat, potència i repartiment previst.
• Aprovar l’actuació i preparar la memòria o el projecte.
• Tramitar l’actuació municipal i l’accés i connexió, si escau.
• Obtenir el CAU, executar l’obra i legalitzar la baixa tensió.
• Completar el RAC, comunicar el repartiment i revisar els contractes.

Documents, identificadors i activació del repartiment

La documentació ha de ser coherent quant a titular, potència, esquema elèctric i identificadors. Convé reunir el NIF de la comunitat o del titular, l’acreditació de la representació, el certificat de l’acord comunitari, la relació de participants amb els seus CUPS i titulars, la memòria o el projecte, el certificat de la instal·lació elèctrica i, quan pertoqui, el certificat de direcció i acabament d’obra.

El CAU identifica de manera única l’autoconsum i relaciona la generació amb els punts de consum associats. Un autoconsum col·lectiu té un únic CAU per al conjunt, no un per habitatge. El RAC és el registre autonòmic: quan el procediment acaba correctament, la Generalitat inscriu la instal·lació i el número RAC consta en el document acreditatiu o en la resolució. Per tant, CAU, CUPS, CIL i número RAC designen elements diferents. [4]

També s’han de conservar la documentació municipal, els permisos d’accés i connexió quan siguin exigibles, l’acord de repartiment signat i el fitxer de coeficients. La inscripció al RAC no activa per si sola el repartiment a totes les factures: la distribuïdora ha de processar les dades de mesura i repartiment, i cada comercialitzadora ha d’adaptar el contracte del participant corresponent. [2] [5]

• NIF i acreditació de la representació.
• Acta o certificat de l’acord de la comunitat.
• Relació de consumidors, titulars i CUPS.
• Memòria o projecte i certificats tècnics aplicables.
• CAU, declaració de baixa tensió i document d’inscripció al RAC que correspongui al procés completat correctament i validat per l’organisme competent abans de comunicar definitivó l

Cost, termini i revisió quan l’autoconsum no surt a la factura

El tràmit de la Generalitat per a instal·lacions amb compensació de fins a 100 kW figura actualment com a gratuït. Això no significa que no hi hagi altres costos: el permís municipal, la redacció de la memòria o del projecte, el càlcul estructural, l’execució, les inspeccions i la gestió professional poden tenir imports propis. Les taxes municipals depenen de cada ajuntament i s’han de consultar abans de tancar el pressupost. [2]

La Generalitat publica un termini màxim de tres mesos per comprovar les dades del procediment esmentat. És un termini administratiu màxim, no una garantia sobre la durada total del projecte ni sobre l’aplicació de la compensació a les factures. Les esmenes, el tràmit municipal i les actuacions de distribuïdores i comercialitzadores poden seguir calendaris diferents. Com que taxes, formularis i terminis poden canviar, cal verificar-los als portals oficials. [2]

Si la instal·lació produeix però el repartiment no apareix a les factures, s’ha de revisar tota la cadena documental. Primer cal confirmar el certificat elèctric, la declaració de baixa tensió, la inscripció al RAC i el CAU. Després s’han de contrastar els CUPS i els titulars amb els contractes vigents, comprovar totes les signatures i verificar que els coeficients sumen u. Finalment, cal acreditar la recepció i el processament de la documentació per part de la distribuïdora i de cada comercialitzadora. [2] [4] [5]

• Comprovar el titular i la potència en tots els documents.
• Descarregar el justificant d’inscripció i localitzar el número RAC.
• Verificar el CAU únic i tots els CUPS associats.
• Revisar les signatures, el format i la suma dels coeficients.
• Examinar separadament els contractes i les factures de cada participant.

Preguntes freqüents

Han de participar-hi tots els propietaris de l’edifici?

No necessàriament. L’autoconsum és col·lectiu quan hi ha diversos consumidors associats, però no cal que s’hi incorporin tots els propietaris. Cal distingir entre l’acord que autoritza l’ús de la coberta i l’acord de repartiment que signen les persones o entitats participants.

Es pot incorporar un veí o canviar els coeficients més endavant?

Sí, però no n’hi ha prou amb modificar una llista interna. Cal revisar l’acord de repartiment, recalcular els coeficients i comunicar els canvis a la distribuïdora i a les comercialitzadores. També s’ha de comprovar si la modificació afecta dades registrades o contractes. El canal vigent s’ha de confirmar amb els agents implicats.

El número RAC és el mateix que el CAU?

No. El CAU identifica de manera única l’autoconsum i vincula la generació amb els subministraments associats. El número RAC identifica la inscripció al Registre d’Autoconsum de Catalunya. A més, cada punt de subministrament conserva el seu CUPS i, quan correspongui, la instal·lació de producció pot disposar d’un CIL.