Com legalitzar una instal·lació d’equips a pressió a Catalunya

No totes les instal·lacions d’equips a pressió necessiten un projecte. La decisió depèn del conjunt instal·lat: la pressió i el volum dels recipients, el fluid, la temperatura, les canonades, el diàmetre nominal, les connexions permanents i les instruccions tècniques aplicables. Les instal·lacions de classe 1 es documenten amb una memòria tècnica; les de classe 2 requereixen projecte i certificat final.

A Catalunya, la declaració responsable s’ha de presentar per internet abans de posar la instal·lació en servei. Disposar del marcatge CE o de la declaració de conformitat d’una màquina no substitueix aquest tràmit, perquè aquests documents corresponen al producte, mentre que la inscripció al RITSIC afecta la instal·lació concreta, la seva ubicació, les connexions i les condicions de funcionament.

Quins equips poden quedar sotmesos a legalització

L’àmbit general comprèn els equips destinats a produir, emmagatzemar, transportar o utilitzar fluids a pressió quan la seva pressió màxima admissible supera els 0,5 bar. Pot incloure recipients i dipòsits, calderes, vasos d’expansió, equips criogènics, xarxes de canonades o maquinària amb elements pressuritzats. Això no significa que tots aquests elements segueixin sempre el mateix procediment: cal estudiar-ne les característiques i comprovar si estan subjectes a alguna instrucció tècnica complementària específica. [2] [5]

La comprovació ha de considerar la instal·lació completa, no només l’equip principal. Per exemple, les canonades i els recipients connectats permanentment poden influir en la classificació. El Reial decret 709/2015 classifica els equips segons variables com la pressió, el volum, el diàmetre nominal i el grup del fluid; per això, la dada que mostra un manòmetre no és suficient per decidir si cal memòria o projecte. [5] [6]

• Fabricant, model, any de fabricació i número de sèrie.
• Pressió màxima admissible PS o pressió màxima de servei Pms.
• Volum, temperatures admissibles i fluid utilitzat.
• Grup del fluid, categoria de l’equip i DN de les canonades.
• Marcatge, placa i declaració UE o CE de conformitat.

Quan cal una memòria tècnica i quan és obligatori el projecte

Una instal·lació de classe 1 requereix una memòria tècnica signada per la persona autoritzada de l’empresa instal·ladora que l’ha executada. Si és de classe 2, cal un projecte i un certificat de direcció i final d’instal·lació, amb la intervenció d’un tècnic titulat competent. En tots dos casos, la posada en funcionament ha de quedar sota la responsabilitat d’una única empresa instal·ladora d’equips a pressió inscrita al RASIC. [2]

Entre els criteris generals de classe 2 hi ha que la suma de Pms × V dels equips connectats permanentment superi els 25.000 bar·l. El límit és de 10.000 bar·l quan la instal·lació pot generar un augment de pressió per flama, aportació de calor o reaccions exotèrmiques. També poden comportar la classe 2 determinades quantitats de fluids perillosos, canonades de categories II i III o equips inclosos en supòsits concrets de les ITC EP-1 a EP-7. [2] [5]

Aquests llindars no s’han d’aplicar de manera aïllada. Abans de comprar, traslladar o ampliar una instal·lació, cal identificar tots els equips connectats, les canonades i el règim aplicable. Un canvi de fluid, pressió, temperatura o configuració pot modificar la classificació. La declaració responsable no substitueix aquesta anàlisi ni permet prescindir de la memòria, el projecte o els certificats exigibles. [2] [6]

• Classe 1: memòria tècnica signada des de l’empresa instal·ladora executora.
• Classe 2: projecte, direcció tècnica i certificat final.
• Els equips subjectes a una ITC poden tenir condicions addicionals.
• La classificació s’ha de fer abans d’executar i posar en servei la instal·lació.

RITSIC, RASIC i documentació que ha de conservar el titular

El RITSIC i el RASIC tenen funcions diferents. El RITSIC és el Registre d’instal·lacions tècniques de seguretat industrial de Catalunya i identifica la instal·lació inscrita. El RASIC és el Registre d’agents de la seguretat industrial de Catalunya, on figuren els agents habilitats. Que una empresa estigui inscrita al RASIC no acredita, per si sol, que una instal·lació determinada disposi d’alta al RITSIC. [2] [3]

L’expedient tècnic pot incloure la memòria o el projecte, plànols, esquemes, documentació del fabricant, declaracions de conformitat i certificats de proves. El model EP-2 és el certificat d’instal·lació d’equip a pressió; l’EP-3 correspon a la direcció i el final d’instal·lació quan és aplicable. Altres models documenten reparacions, modificacions o inspeccions, com els EP-5, EP-6 i EP-9. Els formularis poden canviar i convé descarregar sempre la versió vigent de Canal Empresa. [1] [4]

En el tràmit telemàtic s’adjunta la declaració responsable signada, però això no vol dir que sigui l’únic document necessari. El titular ha de disposar prèviament de tota la documentació reglamentària i conservar-la durant la vida útil de la instal·lació, juntament amb la declaració presentada, el justificant d’inscripció al RITSIC, el registre dels equips i els certificats d’inspecció. Determinats equips usats també poden requerir una acta d’inspecció de nivell C. [3] [4] [7]

• Comprovar que plaques, números de sèrie i certificats coincideixen.
• Demanar al proveïdor manuals i declaracions de conformitat.
• Conservar l’expedient complet, no només el número RITSIC.
• Registrar les reparacions, substitucions i modificacions posteriors.

Passos per inscriure i posar en servei la instal·lació

El procés comença inventariant els equips, les canonades i els elements de seguretat. Després cal recopilar la documentació dels fabricants, identificar les característiques tècniques, classificar els equips i els fluids i determinar si la instal·lació és de classe 1 o 2. A partir d’aquí es prepara la memòria o el projecte, s’executen els treballs mitjançant l’empresa habilitada i es fan les proves i certificacions que corresponguin. [2] [4]

Quan la instal·lació ja està executada i documentada, s’ha de presentar la declaració responsable exclusivament per internet i abans de posar-la en servei. La fitxa oficial facilitada, datada el 23 de setembre de 2026, indica una taxa de 34,85 euros per a la posada en servei. Com que les taxes, els formularis i les instruccions poden variar, cal comprovar l’import i el procediment vigents a Tràmits Gencat. Les fonts no estableixen un termini tancat que permeti garantir la durada total del procés. [3]

El formulari inicial admet un màxim de 50 equips. Si n’hi ha més, primer s’inscriuen els 50 inicials i, després d’obtenir el número RITSIC, la resta s’incorporen mitjançant modificacions en grups de fins a 50. Les ampliacions, els trasllats, les substitucions i els canvis rellevants s’han d’analitzar abans d’executar-los per determinar la documentació i el tràmit aplicables. [3] [8]

• Inventariar equips, canonades i accessoris de seguretat.
• Determinar la categoria dels equips i el grup dels fluids.
• Classificar la instal·lació com a classe 1 o classe 2.
• Preparar, executar, provar i certificar la instal·lació.
• Presentar la declaració responsable i pagar la taxa vigent abans del servei.

Què revisar en equips usats i com planificar les inspeccions

Abans de comprar maquinària usada o llogar una nau industrial, convé verificar si existeix un número RITSIC i si la documentació coincideix amb la ubicació i els equips reals. També cal comprovar les declaracions de conformitat, els EP-2 i EP-3 quan siguin exigibles, el registre dels equips i els certificats d’inspecció. Una ampliació o substitució no documentada pot obligar a reconstruir l’expedient abans de continuar utilitzant la instal·lació. [4] [7] [8]

El Reglament diferencia inspeccions periòdiques de nivells A, B i C, cadascuna amb un abast i uns agents habilitats determinats. No hi ha una periodicitat única aplicable a tots els equips: depèn del tipus d’equip, la categoria, el grup del fluid i la ITC corresponent. Per establir el calendari correcte s’ha de consultar el text consolidat del Reglament i confirmar el cas concret amb l’organisme oficial, l’organisme de control o l’agent habilitat que correspongui. [5]

• No confondre el marcatge CE amb la inscripció de la instal·lació.
• No comprar equips usats sense revisar-ne l’expedient tècnic.
• No excloure les canonades ni els equips connectats del càlcul.
• No reutilitzar formularis antics sense comprovar-ne la vigència.
• No programar inspeccions sense identificar categoria, fluid i ITC.

Preguntes freqüents

El marcatge CE substitueix l’alta al RITSIC?

No. El marcatge CE i la declaració de conformitat corresponen a l’equip comercialitzat. El RITSIC identifica la instal·lació en una ubicació i configuració concretes. La declaració responsable s’ha de presentar abans de posar-la en servei.

Una instal·lació petita pot necessitar projecte?

Sí, perquè la decisió no depèn només de la mida o la pressió. Cal revisar Pms × V, el fluid, la categoria, les canonades, el DN, les connexions i les ITC aplicables. Si resulta de classe 1 necessita memòria; si és de classe 2, projecte i certificat final.

Qui pot signar la memòria tècnica d’una instal·lació de classe 1?

La memòria tècnica l’ha de signar la persona autoritzada de l’empresa instal·ladora que ha executat la instal·lació. En una instal·lació de classe 2 intervé un tècnic titulat competent mitjançant el projecte i el certificat de direcció i final d’instal·lació.