Legalitzar una instal·lació de gas en un local de Barcelona: projecte, certificat i RITSIC

Legalitzar una instal·lació de gas en un local de Barcelona implica comprovar-ne la viabilitat, definir-la i executar-la correctament, obtenir els certificats exigibles i completar els tràmits que corresponguin abans de posar-la en servei. No sempre n’hi ha prou amb l’anomenat butlletí de gas, però tampoc totes les instal·lacions necessiten un projecte tècnic o la inscripció al RITSIC.

La resposta depèn sobretot de la potència útil, la pressió d’operació, el caràcter individual o comú de la instal·lació i l’abast de les modificacions. Abans de llogar el local o comprar els equips també convé validar la ventilació, el recorregut de les canonades i l’evacuació dels productes de la combustió. L’existència d’una instal·lació antiga no garanteix que sigui adequada per a la nova activitat.

Quan cal un projecte de gas i la inscripció al RITSIC

La ITC-ICG 07 exigeix projecte, entre altres supòsits, per a instal·lacions receptores individuals amb una potència útil superior a 70 kW, instal·lacions comunes o escomeses interiors de més de 2.000 kW i instal·lacions alimentades des d’una xarxa amb una pressió d’operació superior a 5 bar. També pot ser obligatori quan s’utilitzen solucions no convencionals o quan una ampliació supera en un 30 % la potència de disseny inicial o fa entrar la instal·lació en algun dels supòsits anteriors. Aquesta relació és orientativa i no substitueix la classificació tècnica del cas concret. [3]

Quan és obligatori, el projecte ha de definir la instal·lació amb descripcions, càlculs i plànols, així com les instruccions necessàries per al funcionament, el manteniment i la revisió. L’ha de redactar un tècnic titulat competent, que també emet el certificat de direcció d’obra. L’execució correspon a una empresa instal·ladora de gas habilitada. [3] [5]

A Catalunya, les instal·lacions receptores individuals i comunes subjectes a la ITC-ICG 07 només s’inscriuen al Registre d’Instal·lacions Tècniques de Seguretat Industrial de Catalunya, el RITSIC, quan les seves característiques obliguen a disposar de projecte. Per tant, projecte, certificat de l’instal·lador i RITSIC són documents i actuacions diferents. Cal confirmar el criteri i el procediment vigents a Tràmits Gencat o Canal Empresa. [1] [4]

• Instal·lació individual de fins a 70 kW i fins a 5 bar: pot no necessitar projecte ni RITSIC si no hi concorre cap altre supòsit reglamentari.
• Instal·lació individual de més de 70 kW: requereix projecte, direcció d’obra i inscripció al RITSIC.
• Pressió d’operació superior a 5 bar: requereix projecte, independentment de la potència.
• Ampliació: cal calcular la potència final i comparar-la amb el disseny original abans d’executar-la.

Quins documents necessita la instal·lació

Per a una instal·lació individual, la documentació catalana pot incloure el projecte tècnic quan sigui preceptiu, el croquis de la instal·lació receptora, el certificat d’instal·lació individual, el certificat de direcció i final d’obra quan correspongui, el certificat de proves prèvies i, si és aplicable, el certificat de xemeneies. Els models i codis dels formularis poden canviar: s’han de descarregar de la fitxa oficial en el moment de tramitar i no reutilitzar còpies antigues. [1]

L’empresa instal·ladora habilitada ha d’executar o adaptar la instal·lació, fer la prova reglamentària d’estanquitat i deixar constància del resultat positiu al certificat corresponent. En una instal·lació sense projecte, el croquis serveix per documentar-ne el recorregut i els elements. No s’ha de considerar una memòria o un croquis com un equivalent automàtic del projecte. [1] [3]

El titular ha de conservar durant tota la vida útil la declaració responsable, el projecte o croquis, els certificats aplicables, el justificant del RITSIC quan sigui necessari i els certificats de les inspeccions posteriors. Si el local té una instal·lació antiga sense documentació, convé demanar l’expedient al propietari i comprovar-ne físicament l’estat abans de plantejar una alta, una reforma o l’emissió de nous certificats. [1]

• Relació dels aparells previstos i potència útil de cadascun.
• Projecte tècnic o croquis, segons la classificació de la instal·lació.
• Certificat de l’empresa instal·ladora i resultat de les proves.
• Certificat de direcció i final d’obra si hi ha projecte obligatori.
• Documentació dels aparells, la ventilació i les xemeneies quan sigui aplicable.

Passos per legalitzar el gas i obrir el subministrament

El primer pas és definir les cuines, els forns, les calderes, els escalfadors o altres aparells i sumar-ne la potència útil. Després cal inspeccionar el local: instal·lació existent, estat del subministrament, canonades, comptador, ventilacions, vàlvules i conductes d’evacuació. També s’han de recuperar els certificats anteriors, el projecte o croquis, el número del RITSIC si n’hi ha i l’últim informe d’inspecció. Una factura antiga no permet classificar la nova instal·lació.

Amb aquestes dades es determina si cal projecte i es comprova la viabilitat constructiva. Com a regla general, els productes de la combustió s’han d’evacuar per la coberta, tot i que la normativa preveu excepcions per a determinats aparells. No es pot donar per viable una sortida a façana sense revisar l’equip, l’edifici, el RITE i les condicions municipals. Si cal executar una xemeneia o altres obres, s’ha d’identificar abans el tràmit corresponent davant l’Ajuntament de Barcelona. [3] [7]

Una vegada executada la instal·lació, l’empresa instal·ladora fa les proves i emet els certificats; el tècnic certifica la direcció i el final d’obra quan hi ha projecte. Si correspon, es presenta telemàticament la declaració responsable per inscriure la instal·lació al RITSIC i es paga la carta de pagament. Finalment, el titular contracta el subministrament i en demana la posada en servei. La distribuïdora revisa la documentació i comprova els elements visibles, el local, l’evacuació i les vàlvules abans d’obrir el gas. [1] [3]

• Definir els aparells i calcular la potència útil total.
• Recuperar l’expedient i inspeccionar la instal·lació existent.
• Classificar la instal·lació i redactar el projecte si és obligatori.
• Validar ventilació, evacuació i compatibilitat amb l’activitat i les obres.
• Executar, provar i certificar la instal·lació amb agents habilitats i després tramitar el RITSIC, si correspon, i el subministrament.

Cost, termini i errors que poden retardar l’alta

No hi ha un preu únic que es pugui determinar sense inspeccionar el local. El pressupost pot incloure la visita tècnica, el projecte i la direcció d’obra, l’execució o adaptació de la instal·lació, els certificats, una eventual intervenció d’un organisme de control, la taxa del RITSIC, les actuacions de la distribuïdora i els treballs auxiliars de ventilació, xemeneia, extracció o obra. Les taxes i els costos regulats poden canviar i s’han de consultar als canals oficials vigents. [1]

Tampoc es pot establir un termini general. Depèn de si existeix documentació anterior, de la complexitat del recorregut, de la necessitat de projecte o d’obres, de la fabricació de conductes, de la correcció d’anomalies i de la intervenció de l’Administració o la distribuïdora. La seqüència més segura és estudiar primer la viabilitat, redactar després el projecte si cal, executar i provar la instal·lació i, finalment, completar el registre i sol·licitar el subministrament.

Els errors habituals són demanar només un “butlletí” sense calcular la potència, comprar aparells abans de validar-ne l’evacuació, ampliar una instal·lació sense revisar els llindars de projecte o presentar formularis desactualitzats. La llicència o tramitació de l’activitat, les obres municipals, el RITE, el RITSIC i l’alta amb la distribuïdora estan relacionats, però cap d’aquests procediments substitueix automàticament els altres.

• Demanar un pressupost que separi honoraris tècnics, instal·lació, obres auxiliars, taxes i actuacions externes.
• Confirmar quins documents lliurarà cada agent al final dels treballs.
• No comprar els equips abans de validar potència, ventilació i evacuació.
• Consultar a Tràmits Gencat els formularis, les taxes i els requisits electrònics vigents.

Modificacions, reobertures i inspeccions periòdiques

Canviar una cuina, un forn o una caldera no comporta sempre el mateix tràmit. Cal comprovar si varien la potència total, la pressió, el traçat de les canonades, la ventilació o l’evacuació, i si l’ampliació passa a requerir projecte. Quan l’aparell forma part d’una instal·lació tèrmica de l’edifici, també pot resultar aplicable el RITE, però aquesta tramitació no substitueix la corresponent a la instal·lació de gas. [3] [7]

Si el subministrament ha estat interromput durant més d’un any, el Reglament estableix que la nova posada en servei es tracti, a aquests efectes, com la d’una instal·lació nova. Abans de demanar la reobertura convé recuperar l’expedient, revisar la instal·lació i corregir les possibles anomalies, perquè la distribuïdora comprovarà la documentació pertinent. [3]

Les instal·lacions receptores alimentades des de xarxes de distribució estan subjectes a una inspecció cada cinc anys, dins de l’any natural en què venç el període. Segons el tipus d’instal·lació, es revisen l’estanquitat, l’estat de conservació, la ventilació, la combustió i l’evacuació. Com que els procediments poden actualitzar-se, cal confirmar les condicions vigents amb la distribuïdora i els organismes oficials. [3]

• Documentar els canvis d’aparells i conservar-ne les instruccions.
• Guardar els informes d’inspecció i els justificants de correcció d’anomalies.
• Revisar l’expedient abans de demanar una reobertura.
• Comprovar si la reforma també afecta el RITE, l’activitat o les obres municipals.

Preguntes freqüents

Un restaurant sempre necessita un projecte de gas?

No. Depèn de les característiques de la instal·lació, no només de l’activitat. Una instal·lació receptora individual requereix projecte si supera els 70 kW de potència útil, treballa a més de 5 bar o entra en un altre supòsit de la ITC-ICG 07. Cal calcular la potència de tots els aparells previstos i revisar l’abast de qualsevol ampliació.

Es pot donar d’alta el gas només amb el butlletí?

Només quan la instal·lació no requereix projecte ni altres documents i compleix totes les condicions aplicables. El certificat de l’instal·lador no substitueix el projecte, la direcció d’obra o la inscripció al RITSIC quan són obligatoris. A més, la distribuïdora revisa la documentació i fa les comprovacions prèvies a l’obertura del subministrament.

Què he de demanar abans de llogar un local amb gas?

Demana el projecte o croquis, el certificat d’instal·lació, el justificant del RITSIC si existeix, els informes d’inspecció, la documentació dels aparells i informació sobre l’estat del subministrament. També convé comprovar la potència disponible, la ventilació i l’evacuació: tenir canonades o haver disposat de gas anteriorment no garanteix la viabilitat de la nova activitat.