Com legalitzar un punt de recàrrega en un garatge comunitari de Catalunya

Per legalitzar un punt de recàrrega en un garatge comunitari de Catalunya no n’hi ha prou amb comprar el carregador i avisar la comunitat. Abans de començar cal comprovar la viabilitat elèctrica, definir l’esquema de connexió i preparar una memòria tècnica o un projecte, segons el cas. Després s’ha d’executar i certificar la instal·lació, superar la inspecció inicial quan sigui obligatòria i inscriure o actualitzar la instal·lació al RITSIC.

El procediment depèn de la potència prevista de la infraestructura, la ubicació interior o exterior, el mode de càrrega, el caràcter individual o col·lectiu i l’ús privat o públic. Estudiar-ho abans de contractar evita escollir un equip incompatible amb la potència disponible, els quadres, les proteccions, el recorregut fins a la plaça o una futura infraestructura comuna.

Comprovar la viabilitat i triar l’esquema de connexió

El primer pas és concretar si el punt alimentarà una plaça o diverses, si serà privat o d’accés públic, si estarà dins del garatge o a l’exterior i quina potència es preveu instal·lar. També cal identificar el tipus d’edifici, comprovar si ja hi ha una infraestructura troncal de recàrrega i saber si la comunitat estudia una solució col·lectiva. La classificació s’ha de fer sobre el conjunt real de la infraestructura, no només a partir de la potència comercial del carregador. [3]

L’estudi tècnic ha de revisar l’origen de l’alimentació, la potència disponible, la capacitat dels quadres i de la centralització de comptadors, la longitud i secció del cablejat, les proteccions, la caiguda de tensió i el recorregut per elements comuns. La ITC-BT-52 admet diversos esquemes de connexió i exigeix que l’opció escollida consti en la documentació tècnica. Per això no hi ha una configuració universal aplicable a tots els garatges. [3]

Si estan disponibles, convé reunir el projecte o la memòria de la instal·lació existent, el certificat elèctric, el justificant del RITSIC, l’última inspecció i els esquemes dels quadres i les línies comunes. El justificant registral acredita la inscripció, però pot no contenir tots els plànols o càlculs necessaris. L’anàlisi també ha de valorar si convé gestionar dinàmicament la càrrega, augmentar la potència contractada o demanar un subministrament nou.

• Alimentació des del comptador de l’habitatge.
• Comptador individual específic per a la recàrrega.
• Alimentació comuna amb mesura i repartiment adequats.
• Circuit col·lectiu amb sistema de gestió de càrrega.
• Nou subministrament quan la solució tècnica ho requereixi.

Comunicar la instal·lació a la comunitat de propietaris

En el supòsit d’una instal·lació individual, el Codi civil de Catalunya estableix que el projecte tècnic s’ha d’enviar a la presidència o a l’administració de la comunitat trenta dies abans de començar l’obra. Una vegada acabada, també s’ha de remetre la certificació tècnica corresponent. Durant aquells trenta dies, la comunitat pot proposar una alternativa raonable i més adequada als seus interessos generals; si no l’executa en dos mesos, el propietari pot dur a terme la instal·lació prevista inicialment. [2]

És recomanable deixar constància de la data de recepció i aportar documentació que permeti identificar el recorregut, les canalitzacions i l’afectació dels elements comuns. La referència civil a un «projecte tècnic» no implica que tots els punts necessitin un projecte elèctric signat per un tècnic competent: segons la classificació del REBT, la documentació elèctrica pot ser una memòria tècnica de disseny. La comunicació comunitària tampoc substitueix la legalització elèctrica. [2] [3]

Cal revisar el cas de manera específica si la plaça és de lloguer, hi ha una subcomunitat de garatge, existeix una concessió administrativa o la titularitat és dubtosa. Una infraestructura col·lectiva, una connexió als serveis comuns o una intervenció de més abast sobre instal·lacions comunitàries també pot requerir decisions diferents de les aplicables a un punt individual.

• Preparar la documentació tècnica abans de comunicar l’actuació.
• Enviar-la a la presidència o l’administració amb prova de recepció.
• Respectar els trenta dies previs a l’inici de l’obra.
• Analitzar formalment qualsevol alternativa proposada per la comunitat.
• Remetre la certificació tècnica després de finalitzar la instal·lació.

Distingir entre memòria tècnica, projecte i inspecció OCA

Tota instal·lació necessita documentació tècnica prèvia, però no sempre un projecte. La ITC-BT-04 exigeix projecte quan la potència prevista de la infraestructura de recàrrega supera els 50 kW, quan la instal·lació és exterior i supera els 10 kW o quan inclou estacions de recàrrega en mode 4, sense un llindar mínim de potència en aquest últim cas. Si coincideixen diverses classificacions elèctriques, s’ha d’aplicar el criteri més exigent. [3]

Un punt interior que no arribi a cap supòsit de projecte es pot documentar, en principi, mitjançant una memòria tècnica de disseny. A més, en aparcaments existents d’edificis d’habitatges no cal redactar un projecte pel sol fet que tinguin ventilació forçada o ventilació natural i més de cinc places, sempre que la nova infraestructura no entri en una altra categoria que obligui a disposar-ne. La classificació definitiva s’ha de confirmar sobre la instal·lació completa. [3]

Les infraestructures de recàrrega sotmeses a projecte pels llindars anteriors també estan subjectes a una inspecció inicial d’un organisme de control abans de completar-ne la posada en servei. A Catalunya figuren entre les instal·lacions P1. Canal Empresa indica una periodicitat general d’inspecció de cinc anys, amb l’excepció de deu anys prevista per als edificis destinats principalment a habitatges. No s’ha de concloure, per tant, que qualsevol carregador privat en un garatge comunitari necessita una OCA. [3] [4] [8]

• Punt interior fora dels supòsits de projecte: habitualment, memòria tècnica.
• Infraestructura amb potència prevista superior a 50 kW: projecte.
• Instal·lació exterior amb potència superior a 10 kW: projecte.
• Estació de recàrrega en mode 4: projecte.
• Concurrència amb una classificació més exigent: preval el criteri més restrictiu.

Executar, certificar i inscriure la instal·lació al RITSIC

L’execució correspon a una empresa instal·ladora de baixa tensió habilitada. En acabar, ha de fer les verificacions reglamentàries i emetre el certificat d’instal·lació elèctrica. Si és obligatòria la inspecció inicial, s’ha de sol·licitar a un organisme de control, corregir els possibles defectes i obtenir el resultat favorable abans de continuar amb la declaració responsable i la inscripció. [3] [4]

Segons la naturalesa de l’actuació, l’expedient s’ha de tramitar com a instal·lació nova, modificació o ampliació al Registre d’Instal·lacions Tècniques de Seguretat Industrial de Catalunya, el RITSIC. No s’ha de confondre amb el RASIC, que identifica agents habilitats, com ara empreses instal·ladores i organismes de control. Que l’empresa estigui habilitada no demostra, per si mateix, que el punt hagi quedat inscrit correctament. [5]

El titular ha de conservar la documentació durant la vida útil de la instal·lació. En una modificació o ampliació documentada amb memòria, Canal Empresa enumera, entre altres documents, la declaració responsable, la memòria tècnica, l’esquema unifilar, el certificat de la instal·lació, les instruccions d’ús i manteniment, el croquis actualitzat del traçat i el justificant d’inscripció al RITSIC. Si hi ha projecte o inspecció inicial, també s’hi incorporen els documents i certificats corresponents. [5]

• Memòria tècnica o projecte i esquema unifilar.
• Certificat d’instal·lació elèctrica de baixa tensió.
• Certificat favorable de l’organisme de control, si escau.
• Instruccions d’ús i manteniment i croquis del traçat executat.
• Declaració responsable i justificant d’inscripció o actualització al RITSIC.

Tràmits municipals, punts públics, costos i terminis

La legalització elèctrica no resol automàticament els possibles tràmits municipals. Cal consultar l’ajuntament quan hi hagi obra civil, perforacions o regates, canalitzacions noves, elements en façanes o espais exteriors, ocupació de la via pública, afectació d’elements protegits o una instal·lació vinculada a una activitat econòmica. A Barcelona, determinades infraestructures associades a aparcaments o activitats poden estar afectades per criteris específics de prevenció d’incendis. No tots els punts privats necessiten el mateix permís ni es pot donar per fet que n’estiguin exempts. [7]

Els punts d’accés públic tenen, a més, una comunicació específica davant la Generalitat, separada de la legalització elèctrica. El procediment permet comunicar-ne la posada en servei, la modificació, el canvi de l’operador del punt de recàrrega o CPO i la baixa. Aquesta obligació no s’ha de traslladar automàticament a un carregador privat d’una plaça individual. [6]

No hi ha un preu ni un termini oficial únics. El pressupost depèn de l’equip, la distància fins a la plaça, el cablejat, les proteccions, l’obra civil, la gestió de potència, la memòria o el projecte, la direcció tècnica quan correspongui, l’OCA, la taxa del RITSIC, les actuacions de la distribuïdora i els tràmits municipals. Les taxes, els formularis i les ordenances poden canviar i s’han de consultar als portals oficials en el moment de tramitar. El calendari també dependrà de si cal augmentar potència, adequar la centralització, obtenir permisos o executar obres de xarxa.

• Demanar un pressupost que separi equip, obra, documentació i legalització.
• No comprar el carregador abans de confirmar potència, esquema i recorregut.
• Comprovar si cal augmentar potència o donar d’alta un subministrament.
• Consultar els tràmits vigents a Canal Empresa i a l’ajuntament corresponent.
• Exigir el certificat elèctric i el justificant final del RITSIC.

Preguntes freqüents

Quant costa instal·lar i legalitzar un punt de recàrrega?

No hi ha un preu oficial únic. El cost varia segons el carregador, la distància fins a la plaça, les canalitzacions, el cablejat, les proteccions, l’obra civil, la gestió dinàmica de potència, la memòria o el projecte, la possible OCA, les taxes i les actuacions de la distribuïdora. Les taxes del RITSIC i els costos municipals s’han de comprovar als organismes oficials quan es tramiti.

Quant triga tot el procediment?

No es pot establir un termini general. En el supòsit individual regulat pel Codi civil de Catalunya s’han de respectar trenta dies entre l’enviament de la documentació a la comunitat i l’inici de l’obra. A aquest període cal afegir l’estudi, l’execució, una possible inspecció OCA, el RITSIC i les gestions municipals o de subministrament. Les obres de xarxa o els nous equips poden allargar el procés.

Un carregador privat s’ha de comunicar com a punt d’accés públic?

No. La comunicació específica de la Generalitat correspon als punts d’accés públic i inclou la posada en servei, la modificació, el canvi de CPO i la baixa. És un tràmit addicional i diferent de la documentació elèctrica i de la inscripció al RITSIC que corresponguin a la instal·lació.